Un altre somni fet realitat!

A continuació us detallaré la reconstrucció d'una recreativa mítica. Possiblement no figura dins els millors ARCADE de conducció, però sí que ha passat a la història per ser un dels millors jocs d’una placa recreativa única: la HYPER NEO GEO 64. Un hardware extravagant que va suposar la caiguda de la tot poderosa (fins aquell moment) NEO GEO de SNK.

Aquesta màquina recreativa resulta molt atractiva a la vista i, realment, està molt ben concebuda i realitzada. És cert que veu de la inspiració de companyies com ara SEGA (amb curioses similituds), però presenta un esperit propi.

El joc Xtreme Rally va ser la segona part del Road Edge i culminava la temptativa de SNK per rivalitzar amb les joies de la corona. Aquest joc, aparegut al 1998 té moltes similituds de concepte amb el gloriós SEGA RALLY, no obstant això, tècnicament està a anys llum. A més, per si això fos poc, SEGA va treure la segona part del seu corejat joc aquell mateix any, cosa que encara va ridiculitzar més l’aposta de SNK...

Tot i que gràficament no podia competir amb els jocs de SEGA, sí que és cert que Xtreme Rally té un aire únic. Molts dels seus vehicles són 4X4 i això, sumat al seu control (un xic barroer) i a una vibració de volant i seient molt correctes, el converteixen en un secundari amb molt d’honor. A més, no ens enganyem, com que aquesta placa recreativa no era massa rentable degut a la seva qualitat real, les unitats venudes al nostre país tampoc van ser tantes, cosa que, actualment, li dona un plus afegit. 

Aquí podeu veure la criatura quan em va arribar a les mans: 

Com ja intuïu per aquestes primeres fotografies, la màquina, tot i estar aparentment bé, estava força rovellada i envellida. Si us sóc sincer, en tot projecte de reconstrucció, un cert grau de desperfectes fins i tot s’agraeix, ja que és aquí a on radica el repte, no obstant això, aquesta màquina, vista de prop (i excloent els plàstics que afortunadament estaven bé) feia força pena... 

Com en tota projecte de moble ARCADE, el que primer hem de fer és desmuntar-ho tot valorar l’estat real del producte. Jo em vaig trobar amb un esquelet realment malmès. Rovell, cargols passats, monitor amb un parell de ratllades, placa de joc que fallava, volant envellit, seient esquerdat... 

Com he comentat abans, la meva gran sort ( i en part per això me la vaig quedar) va ser trobar les arts en bon estat. Òbviament, per aconseguir un bon aspecte final, vaig haver de restaurar-ne alguna, però els adhesius principals estaven força bé.

Amb els anys, i els diferents projectes que he dut a terme, cada vegada sóc més exigent amb mi mateix i per aquest motiu, aquesta Xtreme Rally la vaig desmuntar completament, i quan dic completament, vull dir fins a l’últim cargol. Penseu que hi ha tants graus de restauració com nivells d’auto exigència, però per aconseguir que un moble vell i deteriorat faci goig, ens hi hem de posar amb tots els sentits.

El primer que vaig fer, com ja he avançat, va ser desmuntar TOT, netejar-ho bé i enumerar els desperfectes.

Un cop net, vaig separar les peces per grups (plàstics, moble principal, monitor i electrònica, interruptors...) i vaig començar a reconstruir tot el que estava malmès.

Normalment, en tota reconstrucció ARCADE, i més si es d’un moble específic com aquest, conservarem tot el que puguem i no canviarem, sota cap concepte, l’aspecte original. No obstant això, en aquest cas m’he aventurat a fer-li alguns canvis estètics per, segons el meu punt de vista, millorar-lo.

Hem d’anar molt en compte al fer això i hem de ser plenament conscients de que, ens agradi o no, canviarem l’aspecte d’un producte original i, possiblement, el devaluarem. Per tant, totes les modificacions estètiques que vulguem fer-hi ha de ser el més innòcues possible. Penseu que qualsevol plàstic o peça que fem malbé d’un moble ARCADE ens pot costar de trobar i ens pot resultar molt car. 

En el cas que ens ocupa, vaig fer una modificació al plàstic principal lateral i, bàsicament, ho vaig fer mogut per la necessitat... aquest moble porta un adhesiu lateral que simula una reixa i a on hi figura el logotip de la màquina. Un dels meus laterals es desenganxava i tornar a enganxar bé un vinil envellit és impossible (al menys amb els meus coneixements) per això vaig optar per arrancar-lo.

Sent-vos sincer, me la vaig jugar força i no ho tenia del tot clar, però com que vaig viure l’època “tuning” de ple (parlant de cotxes) vaig pensar que podia quedar bé. La idea principal va ser treure el vinil i retallar la zona que emulava la reixa per, després, col·locar-hi per una reixa real.

NOTA: recordem que per treure vinils amb facilitat s’ha de fer amb un assecador de cabell o pistola de calor (amb temperatura mínima). Escalfem la zona del vinil i veurem que se’ns arrenca amb molta facilitat. És possible que ens deixi residus de cola, però al menys ens seguirà bé.

Un cop retallat i polit, vaig agafar una reixa d’alumini (tuning), la vaig tallar a mida dels forats i la vaig enganxar per la part de darrera.

Com que era blava (resta d’estoc d’una botiga d’accessoris de cotxes), la vaig pintar negre per conservar, el millor possible, l’estètica original de la màquina. També, vaig enganxar a la paret del moble, coincidint amb el forat del plàstic lateral, un parell de làmines de plàstic-mirall, per aconseguir un efecte el més tuning possible.

Làmina de plàstic mirall:

Aspecte final:

Un cop fet aquest apunt, i retronant al fil general, us comento que el següent pas va ser tractar el rovell del moble principal. Com he comentat al principi del document, tot l’esquelet principal estava molt malmès per l’òxid, per tant vaig haver de polir-lo molt bé, aplicar-hi un esprai anti rovell i pintar-ho tot amb esprai negre (texturat i normal).

Dos apunts referents als esprais:

A part, lògicament, d’aconsellar-vos esprais de bona qualitat, us explicaré un parell de productes que possiblement no conegueu.

El primer és un tractament per intentar que el rovell no torni a sortir. Com bé sabreu, el rovell és la malaltia més greu dels materials derivats del ferro. És complicat eradicar-lo per complert i sempre hi ha números de que torni a sortir. Existeix un producte, molt fàcil d’aplicar, que evitarà (dins les seves possibilitats) que se’ns torni a formar òxid en les zones que, prèviament, haguem polit i netejat. Hi ha moltes marques i formats, però una passada amb aquest producte entre els passos de neteja i pintat és més que aconsellable.

El segon producte del que us vull parlar és l’esprai de pintura negre texturada. La pintura texturada és una pintura més densa que ens deixa un tacte rugós. És súper fàcil d’aplicar (no es veuen tant les passades) i molt resistent al tacte. Òbviament, al ser rugós, no és el producte adequat per peces a on hi hagin d’anar adhesius, però per zones soferts al tacte és molt pràctic.  

La segona modificació estètica que vaig fer a la màquina, i aquesta sí sense efectes pejoratius per l’estètica original, va ser col·locar tires de LEDS a la seva part inferior, així com a la zona dels pedals i els laterals de la màquina.

Per fer-ho, simplement vaig adjuntar, sota el moble, tires de LED i vaig connectar-les a una font auxiliar 12V dins el moble principal. 

Un cop comentades les modificacions que vaig realitzar al moble, comentar-vos que per millorar l’aspecte final del conjunt vaig netejar a consciència els plàstics originals i els vaig dur a pintar i envernissar. Això els va donar un aspecte sublim. També comentar que tenia un seient amb ratllades molt profundes (algun simpàtic va gravar-hi el seu nom...). per reparar-lo vaig rascar-lo amb paper de vidre (amb polidora elèctrica) i vaig anar rebaixant el plàstic fins aconseguir que no es veies la ratllada. Després, una bona capa de vernís i llestos.

NOTA: algunes peces, com poden ser els plàstics blaus, vaig aprofitar per pintar-los de nou (amb la mateixa tonalitat de blau).

També comentar-vos que vaig posar planxa d’alumini “tuning” a la zona dels pedals, més que res per protegir-la més de les trepitjades. Aquesta part, a la màquina original no porta res i, és clar, és molt fàcil de ratllar o embrutar el moble. 

Per adjuntar la planxa, tant sola vaig prendre mides del total i hi vaig fer un parell de canals per poder entrar-la amb els pedals muntats.

A continuació, a mode de parèntesis en l’explicació, us deixaré unes quantes fotografies de la placa HYPER NEO GEO 64 i el seu joc. Com totes les parts electròniques d’una recreativa (inclòs l’electrònica del monitor), el que hi farem serà: treure la pols acumulada amb l’ajuda d’un pinzell sec i aire a pressió i, si fes falta, aplicar-hi algun esprai neteja circuits o desengreixant per netejar el millor possible tots els components electrònics. També podem aprofitar per realitzar una comprovació visual de tots els punts de soldadura principals i, només en cas d’avaria, repassar les seves soldadures.

Pel que fa als altaveus, aquesta recreativa en porta tres, dos al moble principal, un altre a la part alta del seient i un “altaveu” vibrador a la part inferior del seient. Tant els del moble com el del seient, els podem canviar, sense massa problemes, per uns de nous.

“L’altaveu vibrador” no és cap altaveu, pròpiament dit, sinó un article electrònic concebut simplement com a vibrador. Algunes recreatives juguen amb la vibració d’un altaveu de greus (subwoofer) per donar sensació de vibració, però aquesta màquina el que té és un artefacte vibrador concebut com a tal. Per Internet encara se’n troba algun, però cada cop costa més...

A continuació us parlaré dels botons de control. Aquesta màquina porta tres botons de control i quatre més, de més petits, per elecció de músiques durant el joc. Aquests botons porten uns números i lletres escrits, que semblen feta a mà per un nen de P4. Sé que és original, però a mi em faltava un botó i vaig veure més pertinent canviar-los tots per nous. Tant els botons grans, com els petits els podeu trobar fàcilment en webs dedicades a components ARCADE.

També apuntar que a la marquesina porta un fluorescent petit i que als fars porta tres bombetes que les podem trobar fàcilment tant en format bombeta com LED.

Arribats a aquest punt, i amb tot el que ja us he exposat, és el moment de parlar-vos dels cromats. No són poques les recreatives que tenen detalls cromats i la veritat és que és un gran problema trobar-nos amb cromats bruts, ratllats o rovellats. Aquesta recreativa en té quatre: tres reixes de llums i un marc a la zona del recolza caps del seient.

Les reixes son de plàstic, mentre que l’embellidor del seient és metàl·lic. Les peces metàl·liques, si cal, es poden portar a cromar de nou i, tot i no ser barat, el resultat serà immillorable, no obstant això, els plàstica no es poden cromar de nou, ja que el resultat no és massa bo i tampoc podem comptar amb les pintures “d’efecte cromat” ja que no serveixen per res.

Aquí us deixo un parell de recomanacions que van súper bé per netejar i tractar els cromats. Lògicament si estan molt malmesos no aconseguirem restaurar-los al 100%, però per provar no perdem res i segur que quedem gratament sorpresos.

CROMATS METÀL·LICS:

El mètode per netejar aquests cromats és molt simple. Tant sols necessitarem una mica de paper l’alumini (paper de plata; ALBAL de tota la vida) i líquid de netejar vitroceràmica. Primer de tot, agafarem el paper de plata, en farem una bola (no massa comprimida) i la fregarem per tota la zona cromada. No tinguem por, al ser més dúctil el paper que la peça no la ratllarem. Un cop ben fregada, la netejarem amb un drap i hi aplicarem líquid de netejar vitroceràmiques. Aquest líquid és un poliment molt suau que no ratlla, però sí treu porqueria. L’aplicarem al cromat i, amb un drap net i suau, anirem fregant i fregant fins que es vagi consumint. Mica en mica, veurem astorats, com el cromat torna a agafar una brillantor increïble. Per finalitzar la neteja, podem treure totes les restes de pasta amb un drap humit.

CROMATS PLÀSTICS:

Amb aquest tipus de cromats, passarem directament a la segona part del mètode. ÒBVIAMENT no aplicarem paper d’alumini perquè en aquest cas sí que ens ratllaria la peça... El que farem serà netejar molt bé la peça amb aigua i sabó (sabó neteja plats mateix) i, un cop sec, aplicarem la pasta de netejar vitroceràmiques de la mateixa manera que ho faríem amb una peça de metall; un drap suau i anar fregant fins a consumir la pasta. Un cop ben aplicat, tronaríem a esbandir amb aigua i sabó i llestos.

I ja per finalitzar l’explicació de la restauració, comentar-vos que vaig fer adhesius per adjuntar al lateral de la màquina i del moble. Simplement el logotip de la placa en dos colors.

Us deixo, en el fitxer següent, el logotip en bona qualitat per dur-lo, directament a la copistaria:

També comentar-vos que el meu volant venia sense embellidor central i vaig enginyar un embellidor construït amb dos circumferències (a mida) de metacrilat fi i un paper de bona qualitat amb el logotip de NEO GEO.