Aquesta modificació que us detallaré a continuació és una de les que més m’enorgulleix ja sigui pel resultat final com pel repte que va representar.
Sempre m’han fascinat les consoles, i aparells electrònics en general, que disposen d’una safata central motoritzada. A part d’això, la SEGA SATURN és una de les consoles que més em representa, pel que tenia força clar que si amb alguna consola ho havia d’intentar havia de ser una Saturn.
Amb aquest projecte les vaig passar magres de veritat ja que encadenava tantes victòries com frustracions. Penseu que aquesta modificació és COLOSAL en tots els aspectes... si ja adaptar un lector frontal a una consola de tapa superior és una feina extrema, la modificació física que necessita la consola, per fer-ho cabre tot en el seu interior, és també increïble.
Com que va ser una modificació, en gran part, d’assaig-error, us detallaré els seus punts clau perquè tingueu una bona idea de la seva constitució.
El lector utilitzar és d’un reproductor de DVD i la màxima dificultat la vaig trobar en adaptar la lent de la Saturn al cos del lector, ubicar la placa mare d’aquest (simplement per conservar l’ordre d’obertura i tancament automàtic) sota la consola i idear sensors de final de carrera perquè coincidissin amb els originals de la consola. Torno a repetir que, físicament, un lector vertical i un d’horitzontal no s’assemblen en res, pel que amb això sol ja podeu imaginar la d’hores que hi vaig enterrar.
A continuació, a base de galeries separades, us deixo les fotos originals del projecte referent a l’adaptació del lector.
LECTOR UTILITZAT
COMPARACIÓ DELS DOS LECTORS
Fins i tot vaig haver de tallar la part final del lector perquè se’m menjava el port de cartutx...
Un cop adaptat el carro, vaig tornar a soldar la placa original del lector de Saturn.
Un cop fixat el lector, vaig dedicar-me a la carcassa superior (un altre problema). Vaig tallar tots els nervis i formes rares de la mateixa i vaig tapar el forat superior amb massilla.
Com podeu apreciar a la fotografia anterior, a més de canviar la ubicació dels botons d’engegada i extracció de la safata, vaig haver d’aixecar la consola un centímetre i mig. Això va ser degut a que al sortir la safata frontal, el carro del lector es desplaça un xic ensota (normal en tots els lectors frontals; si no baixa el carro, la safata no pot sortir). Doncs aquesta obvietat tant gran em va passar per alt al moment del disseny inicial i hi vaig ensopegar al mateix anar construint el projecte...
Això ho vaig solucionar amb enginy, cartolina i més massilla.
Seguidament ja venia la part més divertida: cablejar. Us deixo amb tres fotografies i passem a la següent anècdota.
Com veieu a la fotografia anterior, en un lateral de la consola hi vaig ubicar una munió d’interruptors i polsadors. Això havia de ser el panell de comandament, un inversor per obrir i tancar la safata, un polsador pel sensor original de tapa oberta (perquè pares de girar el disc abans d’ordenar l’extracció), interruptor per truc de regió i HZ...
En el següent vídeo de l’època, (perdoneu la qualitat) podeu veure una mica el que representava el seu funcionament:
La consola ja estava acabada, però encara vaig voler millorar-la una miqueta i va ser aquí quan vaig utilitzar la placa original del lector de DVD per aconseguir que la funció d’obertura i tancament de la safata fos automàtica. Realment això va representar un repte majúscul, però el resultat va ser molt satisfactori.
FOTOS DELS MALS DE CAP...
I ja per acabar us deixo amb les fotos i el vídeo final (diguem-ne de la versió 2.0) ja que després de ser exposada a Retromadrid (2010) aquesta consola, per una mala manipulació en el transport, no funcionava i va precisar d’una última i millorada reparació.
ASPECTE FINAL